dilluns, 21 de maig del 2012

Activitat de consolidació per lliurar


Text 1
Joaquim Rubió i Ors va tenir un paper fonamental en l'inici de la Renaixença. Quant al seu vessant de poeta cal destacar els poemes que publicà entre febrer de 1839 i novembre de 1940 al "Diario de Barcelona" amb el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat i que aplegà en un volum l’any 1841. Alguns d'aquests poemes eren clarament programàtics, com el titulat " Mos cantars " de 1839. Examinarem alguns fragments del pròleg:
L'ardenta afició que té i ha tingut sempre a las coses de sa pàtria; lo gust que li cabria de que sos compatricis coneguessen més a fondo nostre antic, melodiós i abundant idioma, que desgraciadament se perd de dia en dia, a pesar de ser com una taula de marbre on estan gravades nostres glòries, perdent-se la qual han de desaparèixer per precisió los records d'aquelles; i en fi lo desig de despertar en los demés eix sentiment noble i digne d'alabança, son las úniques causes que han mogut a l'autor d'estes poesies a dar-les a la llum pública.

J. Rubió i Ors, Pròleg a Lo Gaiter del Llobregat. Poesies. 1841.
1.Quins valors atribueix Rubió a la llengua catalana?
2.Penses que alguns dels valors que l'autor atribueix a la llengua es poden relacionar amb els assignats per Aribau en "La Pàtria"?


Text 2
Hem viscut massa temps plegats; la influència de la instrucció oficial i de la cultura castellana, tan superior a la nostra per segles, ens ha fet massa aptes a ésser penetrats per aquella tradició; i com que al mateix temps les condicions naturals del nostre esperit ens fan absolutament inaptes per a assimilar-nos-la i fer-la evolucionar en el sentit nostre, per això dic que avui tota promiscuïtat intel·lectual amb els castellans, siga per venir ella a nosaltres o siga per anar nosaltres an ells, no pot ésser sinó en detriment de la integritat i de l'evolució natural i pròpia del pensament català. Considerem que en una tal promiscuïtat ens hi juguem la personalitat de l'esperit català i tot l'esdevenir de Catalunya(...) El pa i el vi intel·lectual de la gent d'avui, són els diaris i el teatre. La gran massa composta dels que viuen de renda, dels industrials, dels homes de negocis i de carrera, dels dependents i dels treballadors, quant a idees generals pensen, de dies, amb el diari que llegeixen, i de nits en el teatre a on van a distreure's.
Doncs bé, envers això s'hauria de fer una veritable lliga -sense comissions ni juntes, per l'amor de Déu!-, una lliga de bones voluntats treballant cada una pel seu cantó. Que cadascú faci un acte de voluntat dient "No llegiré cap periòdic de Madrid ni cap periòdic que inspiri el seu criteri en lo de Madrid".
Segueix a http://www.xtec.cat/~malons22/personal/modernisme1.htm
Joan Maragall: "La independència de Catalunya", 1895.

1. En resum, quina tesi defensa Maragall en aquest text?
2. Amb quin to (humorístic, irònic, tendre, dur, etc.) escriu Maragall l'article? Per què fa servir aquest to? Justifica les teves respostes amb algun exemple.




Recordeu que l'examen és dimarts i teniu l'esquema de tot allò que heu d'estudiar a l'examen a la pestanya de la dreta "Esquema literatura"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada